Cens d'Aranda · Balears

Censo del Conde de Aranda · Obispado de Mallorca · 1768

Cens d'Aranda · Mallorca 1768

El primer recompte de població d'Espanya fet amb criteris uniformes, organitzat per parròquies. Aquesta web fa cercable la secció de Mallorca, publicada en facsímil per l'INE el 2013.

…pobles i parròquies
…ànimes (reconstruït)
48/54taules reconciliades
……

Què és el cens d'Aranda

Per una carta-ordre de l'1 de setembre de 1768, Pedro Pablo Abarca de Bolea, comte d'Aranda i president del Consell de Castella sota Carles III, va impulsar el primer recompte de població d'Espanya fet amb criteris uniformes. A diferència dels recomptes fiscals anteriors —que comptaven veïns (caps de casa)—, l'Aranda compta persones per primera vegada i les classifica per sis grups d'edat, sexe i estat civil. També hi apareix per primera vegada el «sigilo» —les dades es prenen «sin necesidad de nombres», antecedent del secret estadístic. Per tot això l'INE el considera el primer cens modern d'Espanya.

L'operació es va encarregar als bisbes, que a través dels rectors de parròquia van omplir, poble a poble, una taula amb la població per edat × sexe × estat civil (casats / solters), més els exempts (hidalguia, Reial Servei, Reial Hisenda, Croada, Inquisició), el clergat, convents, hospitals, jutjats, ermites i les aldees dependents. El total per a tot Espanya es va estimar en uns 9,3 milions d'habitants. Els historiadors el consideren menys complet que el posterior cens de Floridablanca (1787), però és la primera fotografia demogràfica detallada del país.

L'original de 1768–69 es va perdre gairebé del tot; la còpia que es conserva és una transcripció de 1773 guardada a la Real Academia de la Historia (Madrid) —la lletra cursiva d'aquesta edició és, doncs, la d'un copista de 1773, no la del rector de 1768. L'INE en va publicar el facsímil el 1999 (ed. Eduardo García España, Unidad de Estadísticas Históricas; reedició digital 2013); el Tomo VI recull les diòcesis de Màlaga, Mallorca, Mondoñedo, Orihuela i Osma. Aquesta web n'edita la secció de Mallorca.

Per què només Mallorca?

El cens es va organitzar per bisbats, no per illes. El bisbat de Mallorca, restablert per Jaume I el 1232, tenia el 1768 jurisdicció sobre tot l'arxipèlag. Tot i això, aquest volum només conté Mallorca, i el motiu és doble (segons explica el propi INE al facsímil):

  • Menorca havia estat cedida a la Gran Bretanya pel Tractat d'Utrecht (1708) i el 1768 era sota domini britànic, fora del bisbat. Per tant, no havia de figurar-hi i no hi figura.
  • Eivissa i Formentera (les Pitiüses) sí que pertanyien a la diòcesi de Mallorca el 1768 i s'haurien d'haver inclòs; el bisbat d'Eivissa no es va crear fins al 1782. La seva absència és, en paraules de l'INE, «una autèntica omissió» del cens —no un error dels copistes—, perquè els 54 qüestionaris de parròquia conservats coincideixen exactament amb les 54 parròquies que el resum atribueix a la diòcesi.

Les xifres: doble procedència (INE + IBESTAT)

Les dades numèriques (població per parròquia, estat civil, sexe i grups d'edat) descansen sobre dos testimonis independents del mateix cens: el facsímil de l'INE —la imatge del manuscrit de 1773— i la tabulació que en va fer l'IBESTAT (Institut d'Estadística de les Illes Balears). Els hem contrastat parròquia a parròquia: on coincideixen, la xifra es confirma; on discrepaven, l'encreuament va permetre corregir errors de lectura (per exemple Andratx i Santanyí, amb un total de columna mal llegit). Quan hi ha diferència de criteri, prenem l'IBESTAT com a patró de referència. Cap xifra no s'inventa: el que no es llegeix amb prou seguretat es deixa buit.

La nostra reconstrucció vs el resum oficial

Sumant parròquia a parròquia les xifres de l'IBESTAT dona 122.969 ànimes. El facsímil inclou, a més, un resum oficial de la diòcesi (pres del cens de Floridablanca, 1787): 126.588 ànimes (facsímil INE, pàg. 67). La diferència (~2,9%) s'explica pels pobles amb el segell «ERROR EN CIFRAS» —on el propi cens de 1768 no quadra amb ell mateix— i perquè el resum prové d'un recompte posterior.

Què és fiable i què no. Publiquem només les capes verificables: les xifres (patró IBESTAT) i la identificació del municipi (codis INE impresos al facsímil). El text lliure de les relacions dels rectors (clergat, jutjats, hospitals, sufragànies…) s'ha omès deliberadament: només se'n conserva la imatge del facsímil de l'INE, molt degradada, que no es pot transcriure amb prou fiabilitat, i preferim no difondre lectures possiblement errònies. De fet, el mateix INE adverteix que les 26 preguntes de l'imprès (clergat, jutjats, hospitals…) «no aparecen cumplimentadas» i només porten notes marginals disperses. Palma hi consta amb les seves 6 parròquies (la fila «Resumen» s'exclou per no duplicar).

Nota sobre la grafia dels topònims

El manuscrit dona el nom en castellà i grafia del set-cents («Andraig», «Banalbujar», «Lluchmayor»); l'INE hi va sobreimprimir el codi municipal modern. La columna Nom (1768) reprodueix la forma històrica; Nom actual dona la forma catalana normativa (Andraig → Andratx, Banalbujar → Banyalbufar, Lluchmayor → Llucmajor).

# Nom actual Nom (1768) Codi INE Parròquia Ànimes

Mapa de la diòcesi de Mallorca (1768)

Cada cercle és un poble del cens, situat al centre del seu municipi actual; la mida és proporcional a la població (ànimes). Clica un cercle per obrir-ne la fitxa.

Taula que quadra: la població per edat, sexe i estat civil suma el total (48 pobles). Total i sexes validats, però el detall per edat no quadra —segell «ERROR EN CIFRAS» de 1768 (6 pobles). La mida del cercle és proporcional a la població (ànimes). Les 6 parròquies de Palma es reparteixen en cercle al voltant del centre de Palma (ubicació aproximada).

Demografia de Mallorca · 1768

Els indicadors per poble (població, masculinitat, edat…) cobreixen els 54 pobles i parròquies. Les distribucions agregades (piràmide i estat civil) es basen en els … pobles amb el detall per edat reconciliat (Σ de cel·les = total del marge).

Piràmide de població · edat i sexe

Homes a l'esquerra, dones a la dreta. Una població molt jove: més d'un terç té menys de 16 anys.

Estructura matrimonial per edat

Per a cada grup d'edat, proporció de casats vs no casats (homes i dones). Atenció: el cens d'Aranda no té columna de vidus, així que els «no casats» inclouen solters i vidus — d'aquí l'alt percentatge femení a 50+ (viduïtat).

Casats / Casades No casats (solters + vidus)

Rànquing de població

Pobles i parròquies ordenats pel nombre d'ànimes (xifra validada, IBESTAT), amb el quocient de masculinitat (♂ per 100 dones). Clica una barra per obrir la fitxa.

La ciutat de Palma, per parròquies

Palma es va censar per les seves 6 parròquies històriques (per això surt repartida a la resta de gràfics). Juntes fan … ànimes, el …% de tot Mallorca. Cada barra mostra les ànimes i el quocient de masculinitat (♂ per 100 dones). Clica per obrir la fitxa.

Quocient de masculinitat per poble

Homes per cada 100 dones, calculat a partir de varons/dones validats (tots 54 pobles). A l'esquerra del 100, majoria de dones; a la dreta, majoria d'homes. Clica una barra per obrir la fitxa.

Els extrems no són errors: coincideixen amb la tabulació de l'IBESTAT i compleixen homes + dones = total. La desviació ve sempre de la població soltera —els casats sempre estan equilibrats (les parelles van de dos en dos)—, i segueix patrons històrics coneguts: Palma i les viles urbanes tenen més dones solteres (servei domèstic, convents, viudes comptades com a fadrines); Alcúdia (port amb guarnició) i Escorca (muntanya, i amb només 169 ànimes, molt volàtil) tenen més homes solters.

← més dones100més homes →

Indicadors per poble

Clica una capçalera per ordenar; clica una fila per obrir la fitxa. Edat mitjana amb midpoints (3,5 / 11,5 / 20,5 / 32,5 / 45 / 60). Les files amb «≈» tenen les cel·les per edat que no quadren (segell «ERROR EN CIFRAS» o soroll aritmètic): els indicadors d'edat hi són aproximats, però població i masculinitat sí que són exactes.

Poble Pob. Masc. Edat Dep. Env. %Cas.

Exempts de la jurisdicció ordinària, per categoria

Persones exemptes de la justícia ordinària segons a qui responien. En fosc, el que els rectors van anotar parròquia a parròquia el 1768 (lectura verificada a mà sobre el facsímil); en clar, el total del bisbat segons el resum oficial de Floridablanca (1787), que recull la taula IBESTAT/INE del cens. Totes dues barres a la mateixa escala: el tram buit és la infraregistració dels qüestionaris parroquials.

registrat a les parròquies (1768) resum oficial del bisbat (Floridablanca, 1787)

Com la població total (122.969 registrats contra 126.588 oficials), els exempts estan infraregistrats: 2.756 anotats a les parròquies contra 5.301 del resum oficial. Són dos recomptes diferents (les taules de 1768 i el resum de 1787), així que el desajust és esperable i no un error de lectura. La categoria dominant, de molt, és el servei del rei; la noblesa (hidalguia) era anecdòtica —19 persones a tota Mallorca. Quatre pobles tenen alguna xifra de lectura dubtosa, marcada amb «?» a la seva fitxa.

Font i mètode

La font

…

El recompte original de 1768–69 es va perdre. El que es conserva és una còpia manuscrita de 1773 a la Real Academia de la Historia (Madrid), de la qual l'INE va publicar un facsímil el 1999 (ed. Eduardo García España; reedició digital 2013). Cada pàgina és una imatge del manuscrit (sense capa de text): una taula per parròquia amb la població per sis grups d'edat × sexe × estat civil i els exempts. L'INE hi va sobreimprimir el codi municipal modern, el full de mapa i la pàgina R.A.H.

El cens d'Aranda en context

Segons la introducció del Tomo I de l'edició de l'INE, el cens es va ordenar per carta-ordre de l'1 de setembre de 1768 i és el primer d'Espanya que compta la població com a finalitat en si mateixa (habitants, no veïns) i que imposa el «sigilo» —les dades es prenen «sin necesidad de nombres», antecedent del secret estadístic. L'operació es va fer a través de l'Església: cada rector omplia un qüestionari amb els feligresos classificats per sexe, dos estats civils (solters / casats) i sis grups d'edat (les etapes de la vida, amb la darrera a partir dels 50 anys), més un apartat d'exempts. Els resultats no es van publicar a l'època; només vint anys després en va aparèixer un resum d'una línia per diòcesi, amb el cens de Floridablanca (1787). La còpia de 1773 de la Real Academia de la Historia és el testimoni que ens ha arribat.

Com s'ha construït aquesta edició

Els números descansen sobre dos testimonis independents del mateix cens: el facsímil de l'INE (la imatge del manuscrit) i la tabulació de l'IBESTAT. La taula de 1768 està sobredeterminada —casats + solters = total, les columnes d'edat sumen la columna «Total» i varons + dones = total d'ànimes—, de manera que una xifra mal llegida gairebé mai fa quadrar totes les sumes alhora i els desquadres es detecten sols. Amb això vam contrastar les dues fonts parròquia a parròquia i corregir errors de lectura. Resultat: els 54 pobles tenen el total confirmat (varons + dones = ànimes) i 48 reconcilien també tot el detall per edat; els altres 6 no quadren perquè el manuscrit mateix no quadra amb ell mateix (vegeu «ERROR EN CIFRAS»).

Les relacions dels rectors —el text lliure amb què responien el qüestionari (clergat, jutjats, hospitals, sufragànies…)— s'han descartat. Només se'n conserva la lletra cursiva de 1773 en el facsímil escanejat de l'INE, de qualitat molt degradada, que no es pot transcriure amb prou fiabilitat, i preferim ometre-la abans que difondre lectures possiblement errònies. Publiquem, doncs, només les capes verificables: xifres (INE + IBESTAT) i identificació del municipi (codis INE impresos al facsímil). Cap xifra no s'inventa. Les coordenades del mapa provenen del Nomenclàtor Geogràfic de les Illes Balears (NGIB).

Una fitxa sencera del cens (Alaró): la taula demogràfica impresa a dalt i el qüestionari de 28 preguntes, gairebé tot en blanc o en cursiva il·legible de 1768.
Una fitxa sencera del facsímil (Alaró), i per què no en publiquem les relacions dels rectors. A dalt, allò que sí publiquem: la identificació (impresa) i la taula de números —edat × sexe × estat civil i exempts—, ben llegibles i verificables. A sota, les 28 preguntes sobre clergat, jutjats, edificis, mercats… que el rector havia de respondre: gairebé totes en blanc (com adverteix el mateix INE), i les poques respostes, en cursiva de 1768 sobre un escaneig degradat. Ni un lector català natiu les desxifra amb prou seguretat; una lectura per IA només en produiria conjectures. Aquesta capa de text lliure és la que hem descartat.

Els «Exempts per» de cada fitxa (hidalguia, Reial Servei, Reial Hisenda, Croada, Inquisició) s'han rellegit i verificat a mà sobre el facsímil, columna a columna. Són el que consta a cada taula parroquial de 1768, i cal llegir-los com un registre parcial: sumats donen 2.756 exempts, per sota dels 5.301 del resum oficial de la diòcesi (el que es va publicar amb el cens de Floridablanca, 1787). Les parròquies infra-registraven aquest camp secundari, igual que la suma de població per parròquies queda una mica per sota del total oficial.

Errors del propi manuscrit: «ERROR EN CIFRAS»

No tots els desquadres són de lectura. En algunes pàgines, els números que el rector va escriure el 1768 no sumen entre ells; l'INE ho va detectar i va estampar damunt la taula el segell «ERROR EN CIFRAS». Cap lectura pot fer-les quadrar perquè la font no quadra amb ella mateixa; hi conservem les xifres del rector i ho indiquem a la fitxa. Pobles amb el segell confirmat: Inca, Porreres i Sant Llorenç des Cardassar.

Els 11 toms del Cens d'Aranda (facsímil INE)

L'INE va publicar el cens complet en onze toms (edició facsímil de la còpia de 1773; reedició digital d'agost de 2013), organitzats per diòcesis, no per províncies. Mallorca és al Tom VI; la introducció, la cronologia i l'«Estado general de la población» que citem són al Tom I. Tots són de domini públic i es descarreguen del web de l'INE (cid=1442).

TomDiòcesis i jurisdiccionsPDF
IAlbarracín, Astorga, Ávila, Badajoz, Barbastro, Barcelona; ordes de Santiago i Alcántara — + introducció general de l'obratomo1.pdf
IIBurgos, Cádiztomo2.pdf
IIICalahorra, Canarias, Cartagena, Ceuta, Ciudad Rodrigo, Córdoba, Coria, Cuencatomo3.pdf
IVGerona, Granada, Guadix, Huesca, Jaca, Jaéntomo4.pdf
VLeón, Lérida, Lugotomo5.pdf
VIMálaga, Mallorca, Mondoñedo, Orihuela, Osma — la nostra fonttomo6.pdf
VIIOrense, Oviedo, Palencia, Pamplonatomo7.pdf
VIIIPlasencia, Salamanca, Santandertomo8.pdf
IXSantiago, Segorbe, Segoviatomo9.pdf
XSevilla, Tarazona, Teruel, Toledo, Tuytomo10.pdf
XIValencia, Valladolid, Zamora, Zaragozatomo11.pdf

Fonts i referències

  • INE (2013), Censo del Conde de Aranda (1768), edició facsímil, Tomo VI (Màlaga, Mallorca, Mondoñedo, Orihuela, Osma) — tomo6.pdf (42 MB). La nota sobre Menorca i les Pitiüses és a la pàg. 65; el resum de la diòcesi, a la pàg. 67.
  • INE (2013), íbid., Tomo I — tomo1.pdf: introducció (comentari d'E. García España), cronologia del comte d'Aranda i «Estado general de la población de España en los años de 1768 y 1769». Els onze toms complets són a la taula de més amunt.
  • Josep Juan Vidal, El cens d'Aranda a Mallorca (1768-1769), Palma: El Tall, 1996 (ISBN 84-87685-53-6) — la monografia de referència sobre la nostra mateixa font. Del mateix autor, El cens de Floridablanca a les illes Balears, 1786-1787 (1989), per al resum de 1787 que comparem.
  • IBESTAT — Institut d'Estadística de les Illes Balears: tabulació independent del cens (parroquians per estat civil × sexe × grup d'edat, i el resum de 1787). Portal: ibestat.es → Demografia → Censos històrics → Segle XVIII → Cens d'Aranda (1768).
  • Viquipèdia — Censo del Conde de Aranda.

Projectes germans

Forma part de la família nomenclators: Floridablanca (1787), Miñano, Madoz, Nomenclàtor de 1860 i Riera, agregats al projecte meta sota el model d'identificadors NGIB.